Confio en que tots naixem amb un super-poder. Personalment, ho percebo com una energia que brilla i fa que brilli quan la moc. Específicament, sento que això esdevé quan parlo a través del llenguatge plàstic i corporal. Al comunicar-me a través d’aquestes dues vies el meu ésser s’expandeix a l’univers i es connecta amb el tot.

​

També, reconec que el punt feble que em caracteritza és que sóc tan imaginativa que a vegades m’allunyo del present. Això fa que em trobi perduda quan aterro.

​

De propòsit de vida, sento que estic al món per ajudar als altres a expressar el seu microcosmos. De manera que tradueixo el seu missatge verbal a un llenguatge plàstic, en un format mural, que els parla de la seva essència. Així, la persona es dóna poder quan transforma el seu entorn en una manifestació del seu ésser. 

 

També, realitzo projectes educatius per compartir eines als participants, que els hi permet generar un espai de reconeixement del seu cos emocional i sensorial.

​

Per concloure, us presento la raresa que m’acompanya: Dormo en qualsevol estació de l’any amb la finestra entornada. Si ho faig amb les finestres tancades de l’habitació, sento que em falta l’aire i deixo de descansar completament.